Recordo que els últims anys de primària van ser un moment d’eufòria brutal. Tots els companys de classe feia molts anys que érem amics i teníem mil coses en comú. En aquell moment gran part de la programació del canal K3 era Anime i tots estàvem fascinats pel Japó. Especialment jo i la meva millor amiga, que vam començar a comprar i llegir manga.

Va ser quan vam conèixer l’obra de les Clamp, un grup de noies que creava mons fantàstics i tot un imaginari al voltant dels seus personatges que ens va enlluernar molt fort. Era impossible no voler-les imitar, per mi ho tenien tot: creativitat, humor, dibuix, expressivitat i treball en equip. Així que un dia vaig arribar a l’escola amb quatre personatges i una idea per crear un manga. No em va costar gaire animar les amigues a implicar-se en el guió i l’entintat, jo dibuixava.

La història va sortir d’un escenari molt recurrent als meus somnis de l’època, un centre comercial abandonat. Vaig imaginar que cada botiga d’aquell edifici en ruïnes era el portal que duia a un món fantàstic on havien de viure aventures els protagonistes. Per exemple, entrar a la floristeria els duia a un món ple de fullets i fades que vivien sobre les plantes. O entrar a la botiga d’electrodomèstics els duia a un món futurista ple de màquines. I els poders? Doncs lluitaven fent servir la música, tenien el poder de transformar les notes en una energia que feria l’oponent.

Crec que vaig canalitzar aquí la meva frustració de no saber tocar la guitarra quan totes les meves amigues feien música com extraescolar. A favor dels meus pares he de dir que no els ho havia comunicat que volia tocar la guitarra…

La cosa és que ens ho vam prendre tan seriosament que vaig arribar a dibuixar 50 pàgines en pocs mesos. Cada setmana li venia per 1€ les 10 pàgines fotocopiades que tenia un capítol/aventura al meu entrenador de bàsquet. Encara recordo la passió que hi vaig posar, realment va ser apassionant i encara ara recordo com es dibuixaven tots els personatges. Per això he volgut fer un remake de com faria ara tots els personatges, ha sigut molt bonic demostrar-me que ara els puc dibuixar com volia de petita.

Em fa molt riure que els posés pírcings a tots i aquesta estètica tan punk i rockera.

Per acabar deixo una llista de curiositats que recordo sobre els personatges i el còmic en general:

1.- Els protagonistes es deien Yue (Pel personatge de Card Captor Sakura de les CLAMP), Usagi (Perquè vol dir Conill), Asuka (Per la germana del Jin de la saga de videojocs Tekken a la que estava fortament viciada) i Taro (Realment em semblava un nom “del montón” però total, era bateria que vaig afegir una mica per fer bulto…)

2.- Els pírcings els donaven la força per transformar la música en superpoder i depèn de com els duien podien fer unes coses o unes altres.

3.- Els dolents tocaven instruments de vent perquè considerava que mal tocats eren els més molestos d’escoltar.

4.- Segons el món els canviava la roba i per la castanyada vaig fer el capítol de Halloween.

5.- Em vaig treure de la màniga un artbook perquè volia ser tan guai com tots els meus ídols mangaka.

6.- La protagonista era el personatge associat a la meva millor amiga, la violinista era l’altra col·lega del grup i el noi de la cresta era jo.

7.- Ara llegeixo els capítols i no s’entén res del que se suposa que passa perquè m’estalviava moltes vinyetes…