Aquest dibuix el vaig fer un dia que, farta de tot, vaig trucar el meu pare perquè m’animés a acabar la carrera. Durant la conversa li vaig estar explicant que dormia molt poc i m’esforçava molt per entregar tots els treballs però que l’esforç més gran el feia per no insultar els professors que em criticaven la meva forma de ser.
Finalment li vaig comentar que anava restreta i ell em va respondre que per fer caca no només t’has de seure a la tassa, que també hi has de posar voluntat i esforç. En aquell moment em vaig enfadar molt i li vaig dir que ja n’estava farta de tant esforç, que em negava a haver-me d’esforçar fins i tot per cagar.
Només penjar, la situació em va semblar molt còmica i vaig pensar que l’havia de dibuixar.
Al final un mateix ha de triar on val la pena posar-hi esforç i quines situacions val més deixar-les estar.
Paradoxalment vaig voler fer aquest dibuix amb la tècnica del gravat i després de massa temps perdut preparant les planxes i intentant estampar bé la il·lustració vaig decidir centrar els esforços en imitar el resultat digitalment. Havia tornat a destinar massa esforç en una cosa que no valia la pena…